Las donadas seguras sus l’istòria de Montsegur e del castèl foguèron establidas a partir de documents istorics, coma los arquius de l’Inquisicion, mas tanben sus las resultas d’escavaments arqueologics menats sul siti dempuèi d’annadas.

Lo castèl de Montsegur

Montsegur I

Sembla que i aja agut d’òmes sul siti tre lo Neolitic.
Se tròban tanben, descobèrtas sul pòg, unas marcas d’ocupacions romanas. Mas res permet pas d’establir l’istòria de Montsegur de la debuta de l’Edat-Mejana a la debuta del sègle XIII, temps que Ramon de Perelha, vassal del comte de Foish, i torna bastir un castrum anterior que se’n coneis pas l’origina. S’entend per castrum una plaça fortificada que s’i ajustan los ostals qu’i vivon mai que mai los civils.

Montsegur II

L’istòria d’aquel castrum novèl de Ramon de Perelha, nomenat Montsegur II pels arqueològs, es plan ligat a la dels catars de Lengadòc.
Nascuda del crestianisme, la religion catara se fonda sus dos principis màgers : un Dieu Bon e un Dieu Dolent. Tot çò qu’es immaterial es òbra del Bon, tot çò qu’es material es òbra del Diable.
La religion catara s’espandirà sus una part bèla de Lengadòc e, al començament del sègle XIII la Glèisa catolica, per aviar los que ditz « eretics » tròba pas d’autre biais que lo de la fòrça : es la crosada contra los Albigeses (qualque còp falsament nommada crosada dels Albigeses).

Montsegur, sèti e capitala de la Glèisa catara

A comptar de 1232, Montsegur ven lo sèti e la capitala de la Glèisa catara. Lo castrum creis, son 500 a 600 personas que s’i costejan entre religiosas, civils e òmes d’armas. Al nòrd-èst del castèl los vestigis dels ostals son los darrièrs testimònis d’aquel pòblament.

Lo sèti de Montsegur, 1243-1244

En 1243, al cap d’una armada de 10 000 òmes, Hugues des Arcis, senescal del rei de França a Carcassona, e Pierre Amiel, avesque de Narbona, assiètjan la fortalesa. Lo sèti durarà empr’aquí 11 meses, duscas a la fin tragica : los assietjats se rendon lo 16 de març de 1244 e seràn mai de 230 catars que, sens voler renegar sa fe, aniràn sul lenhièr.

Montsegur III

Après la casuda de Montsegur lo rei de França balha lo castèl a un lòctenent, Guy de Lévis. Son arquitectura modificada, la fortalesa serà encara ocupada per una garnison reiala fins al tractat dels Pirenèus al sègle XVII.

Lo vilatge de Montsegur

Cap a la fin del sègle XIII, una comunitat pichona del nom d’Orjac s’establís aperaquí ont se tròba lo vilatge d’ara, pròche de la font qu’a encara lo meteish nom.
La comunitat a pas cap de glèisa e deu, pel culte, pujar al castèl.
Al sègle XVI aquel vilatge vengut Montsegur se desvolopa per semblar al sègle XIX a çò qu’es de nòstre temps. Una part dels ostals es bastida amb las pèiras del castèl.
Los estatjants seràn mai que mai teisseires e païsans. Mas tanlèu la fin del sègle XIX la populacion acaba pas de baissar, mentre que se comptava 743 estatjants en 1889 ne demòra pas que 592 en 1900.